Me interné en nuestro territorio por la zona comprendida entre Vendrell y Villanueva y Geltrú, dejando a mi derecha Villafranca del Panadés, dirigiéndome a Igualada. La mencionada zona encerraba una gran garantía por la extensa red de aeródromos extendidos por toda la comarca, considerándose como el «avispero» de la «Gloriosa» en zona catalana.
Juan Lario SánchezHabla un aviador de la República
G. Del Toro, editor. Madrid, 1973. p. 254.
Arran de La pèrdua dels aeròdroms situats a l’Aragó i del moviment del front de guerra cap a la província de Lleida van fer que l’aviació republicana es replegués cap a aeròdroms situats a una certa distància del front bèl·lic.
Així, des de finals de 1937 fins inicis de 1939 el Penedès va viure l’arribada de l’aviació republicana i l’establiment de quatre aeròdroms militars on s’estacionaran algunes esquadrilles de caça de primera línia del Grup 26 Xatos i Grup 21 Mosques. El primer serà el dels Monjos, estrenat el març de 1938 amb l’aterratge de la 3a esquadrilla de bombarders SB-2 Katiuska. El segon dels terrenys de vol serà el de Santa Oliva, al Baix Penedès, camp important per les seves dimensions i capacitat. El tercer i el quart camps seran els de Sabanell i Pacs, ambdós també emprats pels avions de caça republicans.
Aquestes importants instal·lacions, construïdes amb la participació de mà d’obra local, seran dotades d’algunes petites edificacions i refugis a més de les pistes de vol i esdevindran actives en diversos moments: els primers dos períodes puntuals corresponen a l’abril i maig de 1938 per recolzar les accions al front de l’Ebre i el Segre. El tercer període correspon a la batalla de l’Ebre (juliol a novembre de 1938) i l’ofensiva de Seròs (novembre de 1938). I el darrer moment, durant la campanya de Catalunya, a partir del 23 de desembre de 1938 fins el 15 de gener de 1939.